Llavors la princesa besà el gripau i digué: “El sarcasme és l’ humor dels podrits, la moral dels cínics, la recança dels qui ho han perdut tot”.
El gripau, com a resposta, només va saber raucar.
La princesa agafà el gripau, l’acomodà a la seva mà i el fità una bona estona. Semblava volgué analitzar cada tret del seu rostre groller. Finalment reprengué: “L’amor és seriós, l’únic joc en què la derrota és tan dolça com amarga la victòria”.
El gripau, com a resposta, només va saber raucar.
Havent sentit aquesta dura rèplica, la princesa engrapà el gripau i el llençà ben lluny. Des de la llunyania, però, encara va estar a temps per cridar: “La indiferència és l’espasa de la mediocritat. Mata-la, o acabaràs sent pedra”.
El gripau, abans de xocar contra una roca assassina, comprengué com l’estimava la princesa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada