Thunder Road
La porta s'ha tancat d'una ventada, el vestit de la Mary voleia al vent. Com una visió, es mou a través del porxo al ritme de la radio. Roy Orbison canta pels solitaris. Escolta, ets tot el que vull. No m'enviïs de tornada a casa, m'esgarrifa la visió de la meva soledat. No t'amaguis dins de casa, nena, saps perfectament què he vingut a buscar. Sé que estàs espantada i que creus que potser ja no som tan joves. Mostra una mica de fe, hi ha màgia en la nit, no ets una preciositat però a mi m'estàs molt bé.
Pots protegir-te amb tot allò que vulguis i obssesionar-te amb el teu dolor, anar tatxant els teus amants i llençar roses a la pluja, malgastar tot l'estiu pregant en va per a que aparegui un salvador que t'allunyi d'aquests carrers. Jo no sóc un heroi, això està clar, tota la redempció que et puc oferir està sota aquest vell capot. Hi ha una oportunitat de fer-ho bé d'alguna manera, quina altra cosa podem fer excepte abaixar la finestra i deixar que el vent s'endugui els teus cabells? La nit s'està obrint i aquests dos carrils han de dur-nos a algun lloc o altre. Tenim una última oportunitat per fer-ho realitat, per fer d'aquestes rodes unes ales. Som-hi, puja, el cel ens espera a la carretera. Oh, carretera del tro, conduirem aquesta nit fins la terra promesa, oh carretera del tro, carretera del tro. Està aquí estirada com un assassí al sol. Sé que és tard, però ho podem fer si anem ràpid. Oh, carretera del tro, posa't còmoda, agafa't fort, carretera del tro.
Vaig aconseguir aquesta guitarra i vaig aprendre a fer-la parlar. El meu cotxe està fora, així que si estàs llesta per començar aquest llarg viatge des del teu porxo fins el meu seient, la porta està oberta però el passeig no et sortirà de franc. I sé que estàs sola, i que hi ha paraules que no he dit, aquesta nit serem lliures, es trencaran totes les promeses. Hi havia fantasmes en els ulls de tots els nois que vas deixar, maleïen aquesta polsosa carretera de platja en els esquelets dels seus Chevrolets cremats, cridaven el teu nom en la nit d'aquests carrers, amb la teva toga de graduació als teus peus. Però en l'hora freda que precedeix l'alba, escoltaves el brogit dels seus motors i quan arribaves al porxo ja havien marxat, en el vent. Així que, Mary, puja, aquesta és una ciutat farcida de perdedors i jo toco el dos d'aquí per guanyar.
Traducció de la que, probablement, sigui la millor cançó mai escrita.
thunder road
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada