Pare ves a dormir, es fa tard. Res del que poguéssim dir canviarà les coses ja. Marxaré demà al matí, des de la Porta de St. Mary. No arreglaríem això encara que poguéssim.
La foscor d'aquesta casa té el millor de tots dos, i hi ha una foscor en aquesta ciutat que també ens té. Però no em poden tocar ara, ni a tu tampoc. No em faran el que vaig veure que et feien a tu.
Així que digues adéu, és el Dia de la Independència. Digues adéu, és el dia de la Independència.
No sé que és el que ens va passar sempre. Triàvem les paraules i fèiem les frases. No hi havia manera que aquesta casa pogués acollir-nos a tots dos. Suposo que érem massa iguals.
Així que digues adéu, és el Dia de la Independència i tots els nois han de marxar. Digues adéu, és el dia de la Independència. Tots els homes han de fer el seu camí, el Dia de la Independència.
Totes les habitacions estan buides a l'antro d'en Frankie, i l'autopista està deserta fins a Breaker's Point. Hi ha molta gent deixant la ciutat ara mateix, deixant els seus amics i les seves cases. Caminen a través de la nit per aquesta fosca i polsosa autopista, sols.
Pare ves al llit, es fa tard. Res del que poguéssim dir canviarà ja les coses. I és que hi ha molta gent que arriba i veu les coses de forma diferent. Aviat tot el que sabem serà esborrat.
Així que digues adéu, és el Dia de la Independència. Pare, ja sé les coses que volies però no vas poder dir. Però no em diràs adéu? És el Dia de la Independència. Et juro que mai vaig voler endur-me aquestes coses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada