dijous, 29 de gener del 2009

Escrit del Caner

Meravellós

Hi ha quelcom a la muntanya que dona la sensació, moltes vegades, que sigui més una activitat de l'esperit que no del cos. I, què és aquest quelcom? És tot, però molt difícil d'explicar. És una nit freda i estelada que vaticina una esforçada ascensió, és un foc voltat d'amics, un lloc tansparent i una cresta punxeguda, és un pas perillòs i difícil en una paret vertical i una divertida baixada pel glaç, una esquerda mortalment amagada i un prat deliciosament ple de flors. És un instant dalt del cim conquerit amb el què tant havíem somiat, és un moment retingut per sempre més al record. és el cansament, l'amistat, el perill, la Natura,... i l'home petit que intenta assolir la gran Muntanya. El somni fet realitat, l'ideal assolit amb lluita. Tot això i més, més coses amagades al cor de cada muntanyer que recorrent els cims recull sensacions que mai no podran expressar-se amb precisió

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada